Senyalística

Els sistemes d’orientació faciliten identificar i comprendre un entorn per saber desplaçar-se per ell. Defineixen els recorreguts, el flux, el ritme i els usos dels espais. Una bona orientació determina sobre manera l’experiència d’usuari d’un museu.

El programa de senyalització s’estructura segons les diferents necessitats que cobreix el museu.

Continguts: rutes temàtiques, circuits experiencials, localitzacions singulars, patrimonial, etc…
Orientació bàsica: Entrada/sortida, banys, cafeteria, accés a les sales,… i senyalització per millorar l’accessibilitat
Senyalització restrictiva: prohibicions (no tocar, no fer fotos,..) àrees no permeses (no passar, accés personal,..)
Senyalització d’emergència: Bies, sortida d’emergència,…

Suports del programa de senyalització:

Abans d’arribar al museu: apps, webs, plànols,…
En el museu: Retolació d’activitats, retolació informativa, directoris, senyalització direccional, senyalització d’emplaçament,…

El sistema de senyalització ha de ser:

Corporatiu, ha d’identificar la institució i la seva línea gràfica de marca
Flexible per poder-se adaptar al les novetats o els canvis tant de recorreguts com d’espais
Accessible, proposa rutes alternatives pels discapacitats físics o tenen en compte la codificació de colors, la mida de la tipografia i la incorporació del braille per les persones amb discapacitat visual.
Adaptat a l’entorn escollint els materials adequats per a l’exterior i altres tipologies de materials quan està en espais interiors
Integrat a l’espai, sense interferir en la percepció de l’entorn o les peces exposades
Funcional i sostenible i amb un manteniment raonable.

Metodologia de treball: